Fa mil anys

[No deixin d'escoltar Cafe de flore, de Dr. Rockit]

De quan pensava que amb una rentadora rovellada i un sofà malferit pel temps, a redosa d'uns matolls, n'hi havia prou. De quan pensava que compartir l'aire i el terra amb bestioles de noms desconeguts, n'hi havia prou. Prou per viure lliure de tot el que significava parar taula, dutxar-se cada matí, fer els deures... S'allargassaven els dies més que un xiclet a la boca d'un infant. Perquè fa mil anys érem infants.

Triomfa el bambú

[No deixin d'escoltar Cuddle fuddle, de Passion Pit]

Resulta que bambú, a més de tenir lligams directes amb la botànica, serveix també per a designar el balancí que feien servir primitivament els acròbats japonesos.

Xampús, cremes, gomina, encens, espelmes, decoració... tot de bambú.
Avui he descobert que "cerilla" en català és correcte.
De vegades se m'oblida que escriure és un ofici on no s'hi valen vacances possibles.
Seguim amb una lletania: paciència i coratge.
Si escolto aquesta cançó tot m'abelleix.

I somriguin, que no costa ni un cèntim.

Weekend paradise

[No deixin d'escoltar Such great heights, d'Iron & Wine]

Coneixia la versió d'aquest tema recreada per The Postal Service, no sabria dir quina de les dues és millor. I no cal. Ni millor ni pitjor... diferent. Preparin un bon vermut i deixin passar el temps benèvolament.

Zoolucions

[No deixin d'escoltar Love foolosophy, de Jamiroquai]

Demà toca votar per a decidir què serà d'aquest bestiari quotidià. Sigui el que sigui les animalades ja estan fetes. Demà toca votar per a que ens donin zoolucions.

Mentre decidim quin color del paper deixarem caure dins la bústia, els deixo en companyia de Jamiroquai: "no vull el món, et vull a tu".

Sense motius

[No deixin d'escoltar Hide and seek, de Joshua Redman]

No sé si han calculat mai quant temps els pot durar un somriure no forçat a la cara sense massa esforç ni massa motius...

De la cançó d'avui diré que m'hauria agradat trobar alguna altra versió de Redman mateix, però amb una millor qualitat de so. El que fa amb el saxòfon al principi, l'slap tongue, és flipant.

Destí, platja

[No deixin d'escoltar Desert, d'Émilie Simon]

Aspiro a arribar a alguna platja poc estabornida pels turistes, on els nostres llavis esdevindran tovalloles improvitzades. Mirin que senzill.

Forces invisibles

[No deixin d'escoltar She is my man, de Bigott]

Coratge i paciència. I bona música. Gespa al cul i sol a la cara i un cigarret. No fa falta més.

No deixin d'escoltar el "shibi" constant de la cançó.

Llicència absurda: Mentre els tigres llepin nispros ens tornarem, en silenci, salvatges pell endins.

Breu

[No deixin d'escoltar Pájaros, de Gustavo Santaolalla]

La vida és una pagesa que ens llaura les arrugues a la pell. Tot ens ho dóna i tot ens ho treu i, entremig, ens entestem a empresonar ocells o alçar fusells per fer menjar ferro a qui no ho mereix.

De cuina

[No deixin d'escoltar la Sonatina en Do major, de Muzio Clementi]

Dels diumenges que provoquen records de reminiscència pura i dura:

El darrer dia d'escola, o el darrer dia que el menjador de l'escola oferia menú als qui no anàvem a casa cada migdia, es muntava una festa que, malgrat ser del tot improvitzada, cada any era la mateixa. Aquells que havíem quedat tot el curs al menjador, cridàvem durant tot el dinar himnes i cançons infantils més o menys inventades, tiràvem pa mullat a les taules veïnes perquè era l'únic dia en què tot valia, ens donàven gelat i, ja al final de tot, mig afònics i desafinats, cridàvem "que salgan las cocineras! que salgan las cocineras!", i quan al final elles, tímides però encantades de la vida, apareixien per la porta dels misteris d'uns plats poc treballats -però no tan dolents com volíem creure-, picàvem amb els nostres estris de batalla damunt les taules i cridàvem encara més i més, com si haguessim d'esfondrar el cel mateix.

Dos apunts:

1. Als que quedàvem a menjador cada migdia mai se'ns va veure repentinats i perfumats per assistir a les somníferes sessions de tarda. Se'ns distingia pels pentinats desllorigats i el toc de sol salvatge a la cara.

2. Curiosament, els dies que tocava gelat a les postres, es quedava més gent de l'habitual a menjador, com si a casa seva mai hagués entrat cap gelat...

Lounge time

[No deixin d'escoltar Aaron, de Paul Kalkbrenner]

Primer de tot: felicitats a tots els dracs de Barcelona.

Petita immersió a la música electrònica a partir de la banda sonora de Berlin calling. Minimalisme còsmic i simpàtic.

He dedicat els darrers dies o, millor dit, les darreres setmanes, a l'escriptura ecològica: aquella que es diu però no s'escriu per no malbaratar ni paper ni corrent elèctric en cas d'escriure amb ordinador.

No sé si em creuran si els dic que cada vegada em preocupen menys coses. Bàsicament La Dietrich abandona tot allò prescindible per centrar-se en una supervivència feliç. No és fàcil buidar el sac de merda per tornar-lo a omplir. Aviat no em podré queixar de res i la sola idea m'emociona.

Si afegim a tot plegat que la calor comença a despullar tímidament a les senyoretes...

Pot passar

[No deixin d'escoltar Guaglione, de Pérez Prado]

I si tot el sentit es trobés en tocar les maraques en un mambo com aquest?

Aprenguin a cosir

[No deixin d'escoltar Contrapunto, de Miquel Serra]

Si l'hivern els ha esquinçat algun tros de pell, es vegi o no, intentin cosir-ho i vagin a esperar el sol a les pedres de qualsevol terrassa. Si els llangardaixos ho fan, serà per alguna cosa.

Netejar la casa dignifica. Escoltar música també. La cançó d'avui és com els bons vins, entra bé i pren cos quan ja és ben endins.

Mínima prevenció

[No deixin d'escoltar 7 medidas de seguridad, de La Bien Querida]

De vegades, potser de vegades, necessitem petites ortopèdies sentimentals. Res més lluny de la realitat: excursions en cotxe, coques, platja, vermut, un quadre nou, el diari dels diumenges, música, ballar, somriure. Somnis eròtics sense tu. Realitats eròtiques amb tu.

[He llegit un llibre que acaba més o menys malament i no ho he sabut preveure. M'agradava més La Dietrich inculta, la incapaç de llegir res que passés de dues o tres ratlles, però què hi farem.]

Gats i gossos

[No deixin d'escoltar Cats and dogs, de Camille]

En resum, els gats i els gossos no són els nostres amics. Només ho volem creure, com ens creiem tot allò que necessitem, de portes endins, per a sobreviure.

Els gats i els gossos o els amats i els cossos.

Si tot fos tan senzill com veure florir una tulipa. La Dietrich ha anat al veterinari perquè li extirpi els sentiments. Net i quirúrgic.

Senzill

[No deixin d'escoltar Corrandes de la parella estable, de Manel]

A La Dietrich li basta que tothom parli d'alguna cosa en termes extraordinaris i unànims per allunyar-se'n. Va passar amb la pel·lícula d'Amélie, o amb el disc de Bebe. O amb el disc de Manel. Però d'amagat, en hores perdudes i per mil i una imprevisions, La Dietrich ha arribat a... Els hi ho epxlicaria tot amb detall, però figura que això és un post senzill.

Em sedueixen el deix trist de la melodia i aquesta lletania d'"ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí".